Jaume Fàbrega a la Fira del Bolet i la Màgia
Celrà va gaudir ahir a la tarda de la presència de l’historiador, escriptor i consultor gastronòmic Jaume Fàbrega. En el marc de la Fira del Bolet i la Màgia i amb el nom de “Cuina Catalana: Història, patrimoni i proximitat”, Fàbrega va fer una xerrada sobre la història de la cuina catalana, des de la influència dels grecs fins a l’actualitat, i de la seva importància com a patrimoni de Catalunya. A l’acte, que es va realitzar a l’Ateneu i va ser presentat per Dani Cornellà, alcalde de Celrà, van assistir una quinzena de persones.
Durant la seva intervenció, Jaume Fàbrega va destacar alguns trets característics de la cuina catalana, com que va ser la primera cuina de l’Edat Mitjana amb projecció internacional. També va remarcar la gran quantitat i qualitat de textos de gastronomia escrits en català, d’entre els que destaca el Sent Soví (s. XIV), el primer receptari de cuina catalana i un dels manuscrits més antics d’Europa. Entre els personatges catalans vinculats a la gastronomia catalana, Fàbrega va parlar de Francesc Eiximenis escriptor català del segle XIV i autor, entre d’altres, del volum de Lo Crestià anomenat Com usar bé de beure i menjar; i també del Mestre Robert, autor del receptari català medieval Llibre del Coch.
Fàbrega també va parlar la varietat de microclimes del nostre territori. Va ressaltar el fet que a Catalunya es pugui passar d’un clima mediterrani a un de característiques alpines en poc més de 30 km (de la Costa Brava a la Garrotxa), fet que permet, per exemple, que Catalunya sigui un dels únics territoris d’Europa amb més varietat de bolets.
Per tal de preservar i garantir el futur de la gastronomia catalana, Fàbrega va incidir en la importància de fomentar la cuina tradicional catalana, entenent que el que diferencia la cuina d’un indret de la d’un altre no són les receptes, sinó les bases i salses que tradicionalment s’han utilitzat per elaborar-les.
Per acabar, Jaume Fàbrega va explicar algunes anècdotes dels seus viatges com receptes idèntiques de plats a llocs com Argèlia i València o Xipre i Catalunya. Les aportacions dels assistents també va desembocar en aclariments per part de l’escriptor, com que l’autèntica fideuà s’elabora amb fideu gruixut, sense allioli i és una recepta seca (com una paella), diferent als fideus a la cassola, que és un plat més caldós. Per contra, la recepta estesa al nostre territori que es fa amb fideus de cabell d’àngel és un rossejat de fideus, recepta típica de pescadors.