Ruta pel Camp d’Aviació Republicà des de Bordils

Bonica passejada per l’àrea agrícola del municipi on es poden visitar alguns del búnquers i elements de l’antic camp d’aviació republicà.

La ruta s’inicia davant de l’Ajuntament, on presideix l’entrada el Bordilenc (Populus nigra), l’arbre més representatiu del municipi del qual va rebre el nom, i on també hi ha un ampli aparcament.

Es comença la ruta pel carrer Almeda direcció al nucli antic, on val la pena visitar l’església gòtica de Sant Esteve, molt diferent de la majoria d’esglésies romàniques de la zona.

El carrer Almeda enllaça amb el carrer de Montserrat, que tot seguit desemboca al camí del Torrent de Palagret. En aquest encreuament de camins caldrà seguir pel camí de Medinyà, el camí més estret que mana direcció oest, davant per davant del carrer de Montserrat.

Un cop aquí, només cal seguir pel camí principal que ressegueix el paisatge més agrícola de Bordils, entre els camps de conreus i les plantacions perfectament alineades de pollancres. Un cop s’arriba a l’alzina reclamadora de la Canova, alzina centenària que es troba a peu del camí, comença la ruta circular que resseguirà el perímetre de l’antic camp d’aviació republicà de Celrà.

El camp d’aviació es va començar a construir a finals del 1936 sobre terrenys agrícoles que pertanyien als municipis de Celrà i Bordils. Amb una superfície de 126 ha, va afectar considerablement l’activitat agrícola de la zona perquè ocupava els millors terrenys de conreu, que també eren els més planers, a més de provocar l’abandó dels terrenys del voltant per la por als bombardejos.

El camp va ser operatiu militarment des del primer trimestre de 1937 fins al febrer de 1939. Si bé en un principi tenia com a funció la vigilància de la costa gironina, per defensar-la dels atacs tant per part de la flota franquista com de l’aviació italiana que tenia les seves bases a Mallorca, més endavant va arribar a ser la principal base dels bombarders Tupolev SB-2 (els “Katiusques”) a Catalunya.

Com a complement del camp es va establir a Celrà un taller de muntatge d’avions, l’anomenat SAF 23 (Subsecretaria de l’Aire, Fàbrica núm. 23). Una altra activitat complementària del camp era el quadre eventual de pilots. El camp servia com a centre d’entrenament i de distribució dels pilots un cop aquests havien obtingut el títol que els capacitava per comandar un avió. Al camp també hi havia aparells que servien per fer pràctiques de vol fins que se’ls assignés un nou destí.

Durant els anys que estigué en funcionament l’aeròdrom es convertí en un important objectiu militar, fet pel qual va ser sotmès a un total de deu bombardejos que, a part de les destrosses materials, van tenir també un cost en vides humanes.
En el moment dels bombardejos els soldats del camp es refugiaven en alguns dels vuit refugis que es van construir i dels quals encara avui resten molts dempeus, a més del polvorí del camp.

Un cop acabada la Guerra Civil, el mes de novembre de 1940 es va signar l’acta de lliurament d’aquests terrenys als seus antics propietaris, i els terrenys van tornar al seu ús agrícola, que actualment exploten els vivers d’arbres ornamentals. Així mateix, també es va retornar als seus legítims propietaris la masia de la Canova, que es va expropiar com a centre d’operacions del camp i allotjament de tropes.

Tornant a la ruta, se segueix cap a Can Cuní on un cartell indica la direcció dels refugis antiaeris, passant per davant l’era de la masia i seguint pel camí de terra. De seguida es troba el primer petit refugi. Se segueix el camí fins a trobar la séquia Vinyals, que caldrà seguir a contracorrent creuant el pont de l’Aumet i girant a la dreta.

Resseguint la séquia es pot veure un altre refugi enmig d’un camp a mà dreta, de més difícil accés. Un cop la séquia circula en paral·lel als carrers del polígon de Celrà, s’haurà de creuar pel pont de Cal Gras on es pot veure un altre refugi en el primer camp de conreu a mà dreta. Aquí es troba una bifurcació on s’agafarà el camí de l’esquerra seguint els recs. Ara caldrà descriure una doble corba primer a l’esquerra i seguidament a la dreta, i seguir aquest camí sempre recte, deixant Can Liró a mà esquerra. Quan es trobi el camí asfaltat és el moment de trencar a la dreta i seguir per aquesta pista que tornarà fins a l’alzina monumental de la Canova i a Bordils.

En aquest últim tram del recorregut es troba el polvorí del camp, un altre refugi antiaeri i finalment la masia de la Canova, que guarda el refugi més gran del camp a la seva era. Aquesta masia és la que es va usar com a centre de comandament.
Per a més informació es pot visitar el Centre d’interpretació del camp d’aviació de Celrà 1936-1939, ubicat a la Fàbrica Pagans de Celrà.