Ruta dels Pobles de Madremanya
Passejada tranquil·la pels entorns més propers de Madremanya on descobrir el bonic nucli de Millars, amb el castell i la capella de Sant Iscle i Santa Victòria.
Es comença la ruta des del Centre Intergeneracional de Madremanya, un nou espai municipal on s’hi podrà trobar un bar-restaurant, informació turística, lavabos, el centre cívic i altres serveis per la ciutadania. Per accedir-hi amb el vehicle s’aconsella entrar a Madremanya pel trencant del Pedró, l’Eixample, i la zona d’equipaments, aproximadament al quilòmetre 6,5 de la carretera GIV-6701 entre Bordils i Corçà, amb ampli espai d’aparcament.
S’inicia el recorregut direcció al casc antic pel carrer de Sant Esteve fins trobar-se amb la travessera de Sant Esteve on hi ha un plafó d’informació i s’obren les vistes cap a les Gavarres. Es segueix pel mateix carrer de Sant Esteve cap a dins del poble, on creuarem un primer portal que ja ens indica el passat medieval i fortificat de Madremanya. Arribats a la plaça d’en Vidal es segueix tot recte creuant el portal de la Sagrera, que delimitava el primer conjunt emmurallat i desemboca davant de l’església de Sant Esteve.
Documentada des de l’any 994, l’església presideix el nucli antic de Madremanya. D’estil romànic tardà i construïda pels volts del 1300, consta d’una sola nau molt ampla capçada per un absis semicircular. A l’interior hi ha dues capelles laterals i un cor del segle XVI, amb arcs ogivals que presenten una clau de volta amb la imatge de St. Esteve. Antigament s’hi venerava la Verge de Madremanya, una talla del segle XIV conservada al Museu d’Art de Girona.
A l’exterior destaca la fortificació dels s.XIV-XVI, que alçà el perímetre de l’edifici amb murs espitllerats i transformà l’antiga espadanya en un campanar de torre quadrada que li atorgà una doble funció religiosa i defensiva. La façana és senzilla, amb porta rectangular, timpà i un arc apuntat, i sota el campanar un matacà defensiu transformat més tard en rellotge.
També hi destaquen l’escalinata monumental, la llosa i el blasó del sepulcre dels Senyors de Millàs, el cadafal dels músics recolzat sobre el mur oest de la sagristia a la plaça Major, i la reproducció de l’escut de Madremanya esculpit sobre el mateix mur, l’escut original presideix la Sala de Plens de l’Ajuntament.
Es reprèn l’itinerari baixant per l’avinguda de les Gavarres cap a l’entrada del poble, on s’haurà de creuar per davant de l’àrea de recollida selectiva i prendre el camí que travessa els camps de conreu direcció est, cap el clap boscos de la petita serra de Millars. Un cop davant el bosc es rodeja la serra pel camí de mà dreta que s’endinsa una mica al forest, d’on es sortirà pel primer trencant a mà dreta que torna als conreus, i permet veure el castell de Millars.
Seguint recte creuant els camps, el camí arriba al nucli històric de Millars. Residència dels senyors de Millàs des de que Guillem de Millàs comprà la batllia al bisbat de Girona, al s.XIII. El castell data del s.XIV, tot i les reformes dels s.XVI i s.XVIII, quan a grans trets prengué la fesomia actual. A la segona meitat del segle XX es va restaurar el castell, sota el projecte de l’arquitecte Camil Pallàs.
Arquitectònicament, està format per dos cossos perpendiculars de tres plantes i una gran torre quadrada d’origen medieval, que tanquen per tres bandes un pati, que va esdevenir totalment interior arran de les reformes del s.XX. Avui en dia encara conserva el pati d’armes, salons i finestrals gòtics i renaixentistes, amb capitells de fina elaboració, així com l’escut heràldic dels Millàs esculpit a la façana sud. Actualment segueix sent una residència privada.
Enganxada al castell hi ha l’església de Sant Iscle i Santa Victòria, edifici romànic del segle XI i antiga capella del castell. En origen va ser un senzill edifici construït segons les formes llombardes habituals al s.XI, avui en dia conserva elements romànics junt amb modificacions d’època renaixentista i moderna. El campanar d’un ull, planta quadrada, i arc de mig punt a cada cara; te la coberta revestida amb majòlica groga i verda incorporada durant la restauració del s.XX.
Pel què fa a la ruta, s’acaba de creuar Millars direcció nord i es trenca a l’esquerra per tornar cap a la serra de Millars. Un cop dalt de la serra cal seguir recte, en aquest cas fent un doble revolt, primer a l’esquerra i després a la dreta. Més endavant el camí desemboca a la petita carretera de Pedrinyà on s’haurà de trencar a mà esquerra, i a aproximadament 300 m. agafar el camí a mà dreta que puja directament fins el casc antic de Madremanya.
Per tornar al punt d’inici es volta a l’Ajuntament, o es puja per les escales de la Costa Ribera, fins la plaça dels Quatre Vents d’on neix el carrer de la Creu. Creuant el portal nord de l’antiga muralla es torna a la zona verda del Centre Intergeneracional.