Ruta dels Forns de Calç i la Rajoleria
Descoberta d’un patrimoni que posa de manifest la gran quantitat de recursos, professions, i usos que antigament proporcionaven les Gavarres.
L’itinerari parteix de l’estació ferroviària de Celrà emplaçada al costat de la fàbrica Pagans, complex modernista que actualment acull la seu municipal, a més del centre cívic, la biblioteca, un bar-restaurant i diversos espais d’ús municipal oberts a la ciutadania. Des d’aquí cal dirigir-se cap a l’església de Sant Feliu passant pel teatre Ateneu, edifici d’un modernisme més auster, i enfilar pel carrer Major fins a la plaça de l’església. S’agafa el carrer de Maria Cristina i se segueix la senyalització per arribar a la torre Desvern, on s’emplaça una àrea de lleure, plafons informatius i un mirador sobre Celrà i part de la plana del Ter, a part de la torre romànica, antiga casa forta des d’on parteixen les rutes de Celrà cap a les Gavarres, i on també es pot deixar el vehicle.
Se segueix el camí cap al castell de Celrà, masia particular amb una característica torre circular a partir de la qual ja trobarem el camí perfectament senyalitzat. L’itinerari condueix cap a la font de les Escales on destaca el relleu esculpit del sol de Celrà en una gran pedra a peus de la riera de Mavalls. Un cop s’ha passat per can Taverner Petit caldrà trencar a la dreta seguint la senyalització vertical que es troba a la confluència de la riera de Mavalls i la riera de Palagret. De seguida s’arriba al forn de calç de can Gich on es pot començar l’itinerari circular de descoberta d’aquest patrimoni.
Existeixen diversos forns de calç, rajoleries i bòbiles dins el municipi de Celrà que posen de rellevància la importància que aquesta activitat va tenir per Celrà, així com pel conjunt de les Gavarres, on s’aprofitaven recursos com l’argila, les pedreres de calç, i la gran disponibilitat de llenya. Un forn de calç és una cavitat de forma rodona de cinc o sis metres d’altura excavada en un marge. Les pedres de calç s’omplien i buidaven per la boca superior del forn, així es podia aprofitar el marge per carregar i descarregar còmodament els carros. Estaven construïts en forma d’olla, de manera que la part més ampla de la construcció és la zona del mig. La metodologia i forma dels forns no va variar gaire durant els 2.200 anys precedents, ja que els forns tradicionals que varen funcionar fins a la dècada del 1950-60 són pràcticament idèntics als romans.
Davant del forn hi havia un cobert que servia d’aixopluc als treballadors. En aquest porxo hi solien tenir un jaç per trencar el son, una petita cuina improvisada, i altres eines i materials que podien necessitar mentre durava la cuita.
Aquesta cuita havia de ser continuada durant quatre o cinc dies, i s’alimentava el forn constantment, dia i nit, arribant a gastar entre mil i dues mil feixines de bruc.
Els forns tenien una durada limitada, ja que amb la cuita també es malmetien les parets interiors.
La calç cuita que se n’obtenia tenia usos en la construcció, la impermeabilitat de cisternes i safareigs, la desinfecció i l’ensulfatat agrícola.
Seguint amb l’itinerari, des de les restes del forn de calç de can Gich se segueix cap a l’esquerra per la carretera de Palagret on s’agafarà el camí que s’endinsa al bosc un cop arribats a l’esplanada on es troba un plafó d’informació i zona per aparcar vehicles. Un cop en aquest camí de seguida es troba el forn de calç del mas Garriga, on es pot intuir l’antiga pedrera de can Taverner pel clap de terreny sense arbrat que es troba a tocar del forn.
Seguint l’itinerari direcció sud-est, s’arriba a la rajoleria de mas Garriga. Les rajoleries estaven compostes per una sèrie de coberts d’obra crua o d’obra cuita, basses d’aigua, un terra planer, el forn, i la foganya on s’apilaven els feixos de llenya. La feina de rajoler era una feina dura que durava tot l’any, ja que calia acumular materials durant el fred per preparar-se pels mesos de calor quan es dedicaven a la fabricació dels rajols, que durava de maig a setembre. Les peces més habituals que s’hi feien eren totxos, maons, rajoles, teules, cairons i toves per pavimentar.
Com els forns de calç a les pedreres, les rajoleries s’ubicaven a prop de les terreres d’on n’extreien l’argila per l’elaboració de les peces.
Després de visitar la rajoleria es pot acabar de fer la ruta de forma circular dirigint-se direcció sud, on es creua per la línia elèctrica i s’arriba al mas Espolla. Per tornar al forn de can Gich cal seguir a l’oest pel camí de dins el bosc que passa paral·lel a l’estreta carretera asfaltada.
Al municipi de Celrà es poden veure altres forns de calç com el de can Taverner o el forn d’en Prim; rajoleries com la de can Veray, can Taverner i la d’en Pere Planas; o també bòbiles com les de can Galter o d’en Bosser, que són rajoleries modernes i amb algun tipus de mecanització pròpies del s. XIX i s. XX.
