Ruta al Castell de Sant Miquel

Pujada tradicional de Celrà fins a un dels millors miradors de les Gavarres, amb unes panoràmiques espectaculars dels Pirineus i de tot l’Empordà.

L’itinerari parteix de l’estació ferroviària de Celrà emplaçada al costat de la fàbrica Pagans, complex modernista que actualment acull la seu municipal, a més del centre cívic, la biblioteca, un bar-restaurant i diversos espais d’ús municipal oberts a la ciutadania.
Des d’aquí cal dirigir-se cap a l’església de Sant Feliu passant pel teatre Ateneu, edifici d’un modernisme més auster, i enfilar pel carrer Major fins a la plaça de l’església.
S’agafa el carrer de Maria Cristina i se segueix la senyalització per arribar a la torre Desvern, on s’emplaça una àrea de lleure, plafons informatius i un mirador sobre Celrà i part de la plana del Ter, a part de la torre romànica, antiga casa forta des d’on parteixen les rutes de Celrà cap a les Gavarres, i on també es pot deixar el vehicle.
Si ja es coneix la torre Desvern, des de l’església també es pot pujar pel carrer de les Roques i el carrer Jacint Verdaguer per escurçar una mica el recorregut.
Des de Desvern se segueix el camí cap al castell de Celrà, masia particular amb una característica torre circular a partir de la qual ja trobarem el camí perfectament senyalitzat. L’itinerari segueix el carrer Congost fins a l’encreuament amb el carrer Jacint Verdaguer, on caldrà trencar a l’esquerra per seguir la prolongació d’aquest carrer, ja encarats cap a les Gavarres.
El camí enfila cap amunt passant per la casa de turisme rural de Cal Rei Vinyes on més endavant trobarem un surolí monumental (arbre híbrid d’alzina i de surera). Sense deixar el camí asfaltat, que descriu una gran corba pronunciada, s’arriba a les masies de can Pere Mola i can Jan Isidre on desapareix l’asfalt i ens endinsem al bosc. A partir d’aquí el camí ja no té pèrdua, caldrà enfila la forta pujada fins a la cruïlla de camins anomenada la Creu Palomera, on ja es veu a tocar el castell de Sant Miquel. Es gira a mà dreta seguint la senyalització i es fa l’última pujada ara ja amb el castell sempre present.
El conjunt arquitectònic està format per l’antiga ermita dedicada a Santa Maria i Sant Miquel, edificada sobre la fortificació prèvia, d’època medieval, de la qual aprofita les bases d’una torre circular per l’absis. Sembla que l’ermita fou ocupada per ermitans entre els s. XVI i XVIII, tot i que la documentació registra l’inici de la construcció al s. XV.
L’emplaçament va prendre importància militar durant la guerra del Francès (1808-1814), especialment pels setges de Girona (1808-1809), on el domini del castell es va alternar diverses vegades entre l’exèrcit napoleònic i els miquelets. Passada la guerra l’ermita ja estava derruïda.
L’altre element arquitectònic és la torre del telègraf, aixecada durant la segona guerra carlina (1846-1849) per albergar la línia civil de telegrafia òptica, mentre la línia militar s’ubicava a la torre de l’ermita.
La telegrafia òptica era un sistema de senyals amb banderoles, panells mòbils, o similar; per enviar missatges codificats de torre en torre. Es podria comparar a un codi morse visual. Evidentment no funcionava ni de nit, ni amb mala climatologia.
Aquest punt de la xarxa de telegrafia òptica pertanyia a la línia  entre Barcelona i la Jonquera, i estava entre la ciutat de Girona, que tenia ubicat el telègraf en una torre de la muralla, i la torre de Fellines, al terme municipal de Vilademuls.
El conjunt va ser fortificat i s’hi va excavar el fossat que s’hi observa actualment, tot i que poc després la infraestructura ja va quedar obsoleta i es va abandonar.
La restauració de la torre del telègraf permet accedir al cap d’amunt d’aquesta i obtenir una gran panoràmica sobre el pla de Girona i tota la plana del Ter-Gavarres, amb Celrà en primer terme, i els fons escènics del Pirineu al nord i la costa Brava emmarcant l’Empordà. A més, el paratge del castell de Sant Miquel compta amb una àrea de pícnic i diversos panells informatius sobre el conjunt arquitectònic, així com de descoberta natural de l’entorn.
De tornada, es pot seguir el camí del castell de Barbavella que segueix per la pista forestal direcció nord i agafar el trencall que descendeix cap a Celrà per can Corney i can Clademàs. A mig camí entre les dues masies es troba un petit promontori on hi ha les restes del castell de Barbavella o dels Carlins on es pot observar la forma d’algun dels murs i el petit fossar que tenia. Aquesta petita torre de guaita vigilava el camí del Congost que era l’entrada pel nord al pla de Girona.
Un cop s’arriba altra vegada al carrer Congost es pot seguir a la dreta per tornar a la Torre Desvern, o es pot seguir recte pel carrer Balmes i arribar directament a la plaça de l’església i el nucli antic de Celrà.