Ruta a l’Illa dels Salzes i al Camp d’Aviació
Itinerari a peu pla per la vora del Ter on descobrir la natura exuberant i el patrimoni republicà de Celrà i Bordils. Una ruta ideal per fer en família i en bicicleta.
L’itinerari neix de l’estació de Celrà emplaçada al costat de la fàbrica Pagans, complex modernista que actualment acull la seu municipal, a més de diversos espais oberts a la ciutadania. Des d’aquí cal agafar la carretera de Juià direcció oest seguint en paral·lel les vies del tren, entre la Fàbrica i les vies. A la mateixa plaça de l’Estació es troba la senyalització que indicarà el camí correcte. Al cap d’encara no 500 m es troben les escales que baixen al torrent de la Nòria i permeten creuar per sota la via i la carretera de Palamós.
Vigilant de no donar-se un cop al cap passant per sota els ponts del torrent, s’arriba a l’entrada del polígon industrial de Celrà, on caldrà travessar el carrer Ter just davant de la masia de cal Carabiner i seguir en direcció al riu Ter on es troba el corriol de terra que ressegueix la séquia Vinyals. Vorejant el polígon cal trencar a mà esquerra pel tercer pas sobre la séquia, el pont d’en Lluc, on hi ha la senyalització pertinent. A partir d’aquí només cal seguir el camí pavimentat que transcorre al costat del riu, entre les plantacions d’arbres ornamentals i fusters tan característiques d’aquesta zona.
Aproximadament després d’1 km s’arriba a l’espai natural de l’Illa dels Salzes, que fa referència a una petita illa sorrenca que es troba riu avall. Els plafons informatius indiquen el recorregut que es pot fer per dins el bosc de ribera, on es trobaran diverses plaques amb informació de la flora i la fauna que es pot observar a l’indret. Els ecosistemes de ribera són dels més fràgils que es poden trobar, d’aquí la importància de la seva conservació i el respecte que se’ls hi ha de tenir a l’hora d’explorar-los. Són espais on descobrir una abundant biodiversitat, amb una vegetació molt particular i una gran varietat de fauna, sobretot en l’àmbit ornitològic. L’ànec collverd, el bernat pescaire, la fotja comuna, o l’abellerol en són un bon exemple. També s’hi han vist repetidament exemplars de llúdriga, que confirma el bon estat de l’aigua i l’entorn. Pel que fa als arbres, destaquen les espècies típiques del bosc de ribera com el salze blanc i el freixe de fulla petita, així com espècies acompanyants com el pollancre, l’àlber o l’om.
Un cop se surt de l’espai natural i es torna al camí pavimentat s’arriba al camí d’Orriols, on una petita séquia desguassa les aigües netes de la depuradora al Ter. Cal seguir aquest camí i prendre els tres següents trencants a mà esquerra: a la depuradora, a can Simon, i passat can Verdera. A partir d’aquí es recorre el perímetre de l’antic camp d’aviació.
El camp va ser operatiu militarment des del primer trimestre de 1937 fins al febrer de 1939, primer per vigilar la costa gironina dels atacs de la flota franquista i de l’aviació italiana amb base a Mallorca; i més endavant per esdevenir la principal base dels bombarders Tupolev SB-2 (els “Katiusques”) a Catalunya. El camp d’aviació es va construir a finals del 1936 sobre terrenys agrícoles pertanyents als municipis de Celrà i Bordils, l’expropiació dels quals va afectar l’activitat agrícola de la zona, ja que ocupava els millors terrenys de conreu, que també eren els més planers, a més de provocar l’abandó dels terrenys del voltant per la por als bombardejos. Aquest alt valor agrícola també va suposar una ràpida recuperació un cop acabada la guerra i que avui dia fa que no es captin les dimensions i l’amplitud que tenia el camp.
Resseguint el camí es troben el polvorí del camp d’aviació i un dels refugis antiaeris, ambdós senyalitzats i visitables tot i que caldria portar una llanterna.
La ruta segueix fins a la masia de la Canova, que exercia de quarter general del camp, on es conserva el refugi antiaeri més gros, però sense ser visitable, ja que es troba a l’era de la masia. Passada la casa, ja al terme municipal de Bordils, es troba l’alzina monumental de la Canova, on caldrà trencar cap a la dreta, i seguir pel camí del Molí fins a can Cuní Gros, on un cartell indica la presència de més refugis antiaeris. Se segueix el camí de terra i al primer trencant s’agafa el camí de la dreta, anomenat camí de les Creus. De seguida es troba un refugi antiaeri de tipologia diferent de l’anterior, ja que té dues entrades connectades de forma soterrada. Direcció nord es troben dos refugis més que es poden veure indicats al mapa de la ruta del revers d’aquest full.
Seguint pel camí de les Creus s’arriba al pont de l’Aumet, sobre la séquia Vinyals, i se segueix cap a la dreta pel camí paral·lel a la séquia per tornar al punt d’inici.
El següent pont que es troba és el de l’aviació, creuant-lo es pot visitar un altre refugi antiaeri a mà dreta del camí, en un racó dels conreus.