Ruta al Castell de Sant Miquel

Pujada tradicional de Celr√† fins a un dels millors miradors de les Gavarres, amb unes panor√†miques espectaculars dels Pirineus i de tot l’Empord√†.

L’itinerari parteix de l’estaci√≥ ferrovi√†ria de Celr√† empla√ßada al costat de la f√†brica Pagans, complex modernista que actualment acull la seu municipal, a m√©s del centre c√≠vic, la biblioteca, un bar-restaurant i diversos espais d’√ļs municipal oberts a la ciutadania.
Des d’aqu√≠ cal dirigir-se cap a l’esgl√©sia de Sant Feliu passant pel teatre Ateneu, edifici d’un modernisme m√©s auster, i enfilar pel carrer Major fins a la pla√ßa de l’esgl√©sia.
S’agafa el carrer de Maria Cristina i se segueix la senyalitzaci√≥ per arribar a la torre Desvern, on s’empla√ßa una √†rea de lleure, plafons informatius i un mirador sobre Celr√† i part de la plana del Ter, a part de la torre rom√†nica, antiga casa forta des d’on parteixen les rutes de Celr√† cap a les Gavarres, i on tamb√© es pot deixar el vehicle.
Si ja es coneix la torre Desvern, des de l’esgl√©sia tamb√© es pot pujar pel carrer de les Roques i el carrer Jacint Verdaguer per escur√ßar una mica el recorregut.
Des de Desvern se segueix el cam√≠ cap al castell de Celr√†, masia particular amb una caracter√≠stica torre circular a partir de la qual ja trobarem el cam√≠ perfectament senyalitzat. L’itinerari segueix el carrer Congost fins a l’encreuament amb el carrer Jacint Verdaguer, on caldr√† trencar a l’esquerra per seguir la prolongaci√≥ d’aquest carrer, ja encarats cap a les Gavarres.
El cam√≠ enfila cap amunt passant per la casa de turisme rural de Cal Rei Vinyes on m√©s endavant trobarem un surol√≠ monumental (arbre h√≠brid d’alzina i de surera). Sense deixar el cam√≠ asfaltat, que descriu una gran corba pronunciada, s’arriba a les masies de can Pere Mola i can Jan Isidre on desapareix l’asfalt i ens endinsem al bosc. A partir d’aqu√≠ el cam√≠ ja no t√© p√®rdua, caldr√† enfila la forta pujada fins a la cru√Įlla de camins anomenada la Creu Palomera, on ja es veu a tocar el castell de Sant Miquel. Es gira a m√† dreta seguint la senyalitzaci√≥ i es fa l’√ļltima pujada ara ja amb el castell sempre present.
El conjunt arquitect√≤nic est√† format per l’antiga ermita dedicada a Santa Maria i Sant Miquel, edificada sobre la fortificaci√≥ pr√®via, d’√®poca medieval, de la qual aprofita les bases d’una torre circular per l’absis. Sembla que l’ermita fou ocupada per ermitans entre els s. XVI i XVIII, tot i que la documentaci√≥ registra l’inici de la construcci√≥ al s. XV.
L’empla√ßament va prendre import√†ncia militar durant la guerra del Franc√®s (1808-1814), especialment pels setges de Girona (1808-1809), on el domini del castell es va alternar diverses vegades entre l’ex√®rcit napole√≤nic i els miquelets. Passada la guerra l’ermita ja estava derru√Įda.
L’altre element arquitect√≤nic √©s la torre del tel√®graf, aixecada durant la segona guerra carlina (1846-1849) per albergar la l√≠nia civil de telegrafia √≤ptica, mentre la l√≠nia militar s’ubicava a la torre de l’ermita.
La telegrafia òptica era un sistema de senyals amb banderoles, panells mòbils, o similar; per enviar missatges codificats de torre en torre. Es podria comparar a un codi morse visual. Evidentment no funcionava ni de nit, ni amb mala climatologia.
Aquest punt de la xarxa de telegrafia òptica pertanyia a la línia  entre Barcelona i la Jonquera, i estava entre la ciutat de Girona, que tenia ubicat el telègraf en una torre de la muralla, i la torre de Fellines, al terme municipal de Vilademuls.
El conjunt va ser fortificat i s’hi va excavar el fossat que s’hi observa actualment, tot i que poc despr√©s la infraestructura ja va quedar obsoleta i es va abandonar.
La restauraci√≥ de la torre del tel√®graf permet accedir al cap d’amunt d’aquesta i obtenir una gran panor√†mica sobre el pla de Girona i tota la plana del Ter-Gavarres, amb Celr√† en primer terme, i els fons esc√®nics del Pirineu al nord i la costa Brava emmarcant l’Empord√†. A m√©s, el paratge del castell de Sant Miquel compta amb una √†rea de p√≠cnic i diversos panells informatius sobre el conjunt arquitect√≤nic, aix√≠ com de descoberta natural de l’entorn.
De tornada, es pot seguir el cam√≠ del castell de Barbavella que segueix per la pista forestal direcci√≥ nord i agafar el trencall que descendeix cap a Celr√† per can Corney i can Cladem√†s. A mig cam√≠ entre les dues masies es troba un petit promontori on hi ha les restes del castell de Barbavella o dels Carlins on es pot observar la forma d’algun dels murs i el petit fossar que tenia. Aquesta petita torre de guaita vigilava el cam√≠ del Congost que era l’entrada pel nord al pla de Girona.
Un cop s’arriba altra vegada al carrer Congost es pot seguir a la dreta per tornar a la Torre Desvern, o es pot seguir recte pel carrer Balmes i arribar directament a la pla√ßa de l’esgl√©sia i el nucli antic de Celr√†.