Ruta al Castell de Palagret i a la Font de l’Alau

Aquesta excursi√≥ ens apropa a un fant√†stic exemple dels petits castells i cases fortes que defensaven el cam√≠ del nord de Girona. La ruta segueix cap a la font de l’Alau enmig de la vegetaci√≥ exuberant de les Gavarres.

L’itinerari parteix de l’estaci√≥ ferrovi√†ria de Celr√† empla√ßada al costat de la f√†brica Pagans, complex modernista que actualment acull la seu municipal, a m√©s del centre c√≠vic, la biblioteca, un bar-restaurant i diversos espais d’√ļs municipal oberts a la ciutadania. D’aqu√≠ cal dirigir-se cap a l’esgl√©sia de Sant Feliu passant pel teatre Ateneu, edifici d’un modernisme m√©s auster, i enfilar pel carrer Major fins a la pla√ßa de l’esgl√©sia.
Despr√©s s”agafa el carrer de Maria Cristina i se segueix la senyalitzaci√≥ per arribar a la torre Desvern, on s’empla√ßa una √†rea de lleure, plafons informatius i un mirador sobre Celr√† i part de la plana del Ter, a part de la torre rom√†nica, antiga casa forta des d’on parteixen les rutes de Celr√† cap a les Gavarres, i on tamb√© es pot deixar el vehicle.
Se segueix el cam√≠ cap al castell de Celr√†, masia particular amb una caracter√≠stica torre circular a partir de la qual ja trobarem el cam√≠ perfectament senyalitzat. L’itinerari condueix cap a la font de les Escales on destaca el relleu esculpit del sol de Celr√† en una gran pedra a peus de la riera de Mavalls.
Un cop s’ha passat per can Taverner Petit caldr√† trencar a la dreta cap al forn de cal√ß de can Taverner i el de can Gich i seguir l’estreta carretera fins a trobar el trencall a m√† dreta que creua la riera de Palagret i es dirigeix directament cap al castell. La senyalitzaci√≥ vertical indicar√† el trencant correcte.
Tamb√© anomenat de Mabarrera, el castell formava part del seguit de fortaleses del bisbat de Girona que servien de guaita i element defensiu en primera inst√†ncia davant una r√†tzia provinent del nord de les Gavarres. Segurament, la fortificaci√≥ es va construir arran de l’arribada d’Almansor a Barcelona el 985, quan es va manar la construcci√≥ de fortificacions als llocs m√©s estrat√®gics, aprofitant alguna construcci√≥ precedent, ja que a part dels vestigis medievals dels murs de llicorella, tamb√© hi han elements prerom√†nics, i estava estrat√®gicament situat per controlar el cam√≠ rom√† que unia Girona amb Emp√ļries i el Baix Empord√†.
La fortalesa s’assenta directament sobre la roca mare, de planta quadrangular lleugerament trapezo√Įdal,¬† i conserva una al√ßada dels murs d’uns 4 metres, en el millor cas. S’observa com la major part d’aquestes parets perimetrals estaven refor√ßades per un tal√ļs i contraforts. Tamb√© es veu el fossar, amb un per√≠metre total de 92 m, i entre 5,5 i 6,5 m d’amplada.
Les restes s’han condicionat per fer-les visitables i fer-se una idea de la import√†ncia d’aquests petits castells com els de Juia, Celr√†, o Barbavella, que representaven la primera l√≠nia d’alerta i defensa dels centres de m√©s envergadura com aqu√≠ seria el cas de Girona.
Despr√©s de visitar el castell es pot retrocedir una mica fins al trencant senyalitzat cap al santuari dels √Ängels i la font de l’Alau, i seguir la pista fins a arribar a la bifurcaci√≥ on la pista forestal segueix cap al santuari dels √Ängels, i neix el cam√≠ del torrent de l’Infern per anar a con√®ixer el paratge de la font de l’Alau.
Aquest itinerari ressegueix el torrent ombr√≠vol i d’una gran biodiversitat on tamb√© es poden observar petits elements etnol√≤gics de Celr√† que permeten fer-se una idea dels diferents usos i formes d’habitar les Gavarres que es donaven antigament.
M√©s enll√† dels forns de cal√ß per on s’ha passat anteriorment, en aquest itinerari s’hi troben dos antics molins fariners, avui dia enrunats. Del primer mol√≠ que es troba pr√†cticament no se’n t√© informaci√≥, per√≤ se suposa que era un mol√≠ fariner igual que el mol√≠ d’en Banyes que es troba m√©s endavant i del que se’n fa refer√®ncia al “Llevador General de Concesiones” quan el 1769 es va concedir a “Antonio Ba√Īos”, pag√®s del ve√Įnat de Palagret, el perm√≠s per edificar-hi un mol√≠ fariner.
Seguint el torrent de l’Infern s’arriba a la font de l’Alau, paratge constru√Įt des de la f√†brica Pagans, molt probablement sobre una font preexistent. Poc abans d’arribar a la font tamb√© es troba una petita garita de bosquetans tamb√© constru√Įda pels propietaris de la f√†brica per donar aixopluc als seus treballadors forestals, que tamb√© usaven la font com a punt d’aigua i descans.
Les dues construccions daten del 1931 i reflecteixen els diversos usos i aprofitaments que s’extreien de les Gavarres, que van ser molt productives fins ben entrat el segle XX, i que han deixat un llegat cultural molt valu√≥s al territori.
Per tornar altra vegada a la Torre Desvern, es pot fer drecera per la urbanització de Palagret si un cop passat el forn de calç de can Gich se segueix recta en comptes de trencar cap a la font de les Escales.