Ruta a la Mina Victòria i l’Oratori dels Sants
Itinerari exigent de cames que porta a les antigues mines de ferro del Congost, declarades Zona d’Interès Etnològic, i a l’Oratori dels Sants de Celrà, Sixt i Hou.
L’itinerari parteix de l’estació de Celrà emplaçada al costat de la fàbrica Pagans, complex modernista que actualment acull la seu municipal, un bar-restaurant i diversos espais d’ús municipal oberts a la ciutadania.
Des d’aquí cal dirigir-se cap a l’església de Sant Feliu passant pel teatre Ateneu, edifici d’un modernisme més auster, i enfilar pel carrer Major fins a la plaça de l’església.
S’agafa el carrer de Maria Cristina i se segueix la senyalització per arribar a la torre Desvern, on s’emplaça una àrea de lleure, plafons informatius i un mirador sobre Celrà i part de la plana del Ter. Així com la torre romànica, antiga casa forta, des d’on parteixen les rutes de Celrà cap a les Gavarres, i on també es pot deixar el vehicle.
Si ja es coneix la torre Desvern, des de l’església també es pot pujar pel carrer del Doctor Romagós fins a la font Alzina i agafar el carrer Balmes per escurçar una mica la ruta.
Des de la torre Desvern se segueix el camí cap al castell de Celrà, masia particular amb una característica torre circular a partir de la qual ja trobarem el camí perfectament senyalitzat. L’itinerari segueix al llarg del carrer Congost fins a l’encreuament amb el carrer Balmes, on caldrà trencar a l’esquerra per seguir direcció a can Veray i cal Güeito. Seguint aquest camí cal girar a mà esquerra, on indica castell de Sant Miquel a l’alçada del pi de can Veray i l’alzina del torrent del Llop, continuant pel camí de can Clademàs, masia amb un gran safareig al costat del camí.
De seguida s’arriba a un petit promontori que guarda les restes del castell de Barbavella, antiga fortificació que actuava com a torre de guaita pel control del camí de Girona pel Congost.
Ara caldrà seguir en direcció a can Cornei, sempre pels camins de la dreta, especialment cal prendre atenció per no entrar a aquesta masia. Un cop s’ha passat can Cornei, el camí s’endinsa al bosc i ascendeix sense pausa fins a la pista forestal de pujada al Castell de Sant Miquel.
Un cop el camí arriba a la pista forestal l’itinerari és circular, podent-se realitzar ambdues direccions. Si es comença per les mines Victòria Esperança, cal dirigir-se amunt cap a Sant Miquel. A poc més de 500 metres es troba el trencant a mà dreta, degudament senyalitzat, que començarà el descens cap a les mines. A partir d’aquest punt caldrà fixar-se en els senyals de pintura, tot i que el camí deixa pocs dubtes.
L’any 1892 el barceloní Arístides de Artiñano inscriu les mines de ferro del “Niño Jesús” i de “Victoria Esperanza” després d’unes prospeccions prometedores. La mina Victòria Esperança la formen un conjunt d’11 galeries que foraden el vessant sud de l’Olivet del Ros.
Els elements que configuren aquesta infraestructura són el carregador, els cavallets, que eren suports de l’estació tensora per baixar el material de la muntanya, i les trinxeres.
El carregador i el pont sobre el torrent són els dos elements més característics d’aquesta mina, els quals defineixen el perímetre de protecció d’aquest element patrimonial declarat Bé Cultural d’Interès Nacional dins la Zona d’Interès Etnològic de les Gavarres. La mina es va tancar el 1918, després de només 26 anys d’explotació.
Està prohibida l’entrada a les mines, no només per seguretat, sinó també perquè són refugi de diverses espècies de ratpenats, animals clau per a la salut d’un ecosistema com el bosc mediterrani i que estan en retrocés per la pressió humana sobre els seus hàbitats.
Tornant al camí, se segueix direcció oest fins que el camí agafa direcció nord, després d’una ziga-zaga nord-sud pel clot dels Sants s’arribarà a l’oratori.
L’Oratori de Sant Sixt i Sant Hou data del 1664 i commemora la troballa de les restes dels dos joves adolescents, màrtirs de la persecució de cristians de l’emperador Dioclecià de l’any 303. La llegenda diu que al segle XIII un pagès féu la troballa després de veure una misteriosa llum al bosc i que el bisbe de Girona, que vingué a donar-ne fe, no va poder treure les relíquies del terme de Celrà per portar-les a Girona, ja que una força divina no va deixar fer una passa més als portadors de les urnes funeràries dels Sants. Des de llavors les relíquies i el culte s’han mantingut a l’església de Celrà.
Es reprèn la ruta pel torrent dels Sants direcció sud fins a trobar el camí que enfila vertical a la cruïlla de la Rodona, on es pot baixar pel camí a l’esquerra per atansar-se al mirador del Congost, amb vistes sobre el congost del Ter.
En qualsevol cas, caldrà tornar a la Rodona per agafar la pista que conduirà altra vegada just davant del camí a Celrà.