El Camí de Sant Jaume
La història del Camí de Sant Jaume es remunta a començaments del segle IX (any 814) moment del descobriment del sepulcre de l’apòstol evangelitzador de la Península Ibèrica. Un pastor gallec anomenat Pelai veu un estel que assenyala un indret del turó on més endavant sorgiria Compostel·la. La notícia arriba ràpidament al bisbe de la diòcesi d’Iria Flavia, Teodomir, qui ordena desbrossar el turó. Es descobreix el sepulcre atribuït a l’Apòstol i Teodomir, per inspiració divina, anuncia solemnement que les restes trobades pertanyen a l’apòstol Sant Jaume. D’ençà del descobriment, Santiago de Compostel·la es converteix en punt de peregrinació de tot el continent europeu, i el camí quedà definit llavors mitjançant la xarxa de vies romanes que unia els punts neuràlgics de la Península, fent aparèixer nombrosos hospitals, esglésies, monestirs, abadies i pobles al voltant de la ruta. Durant el segle XIV va començar a decaure la peregrinació per les guerres i epidèmies.
La recuperació de la ruta comença a finals del segle XIX quan l’arquebisbe Payá Rico redescobreix les restes de l’Apòstol i el Papa Lleó XIII confirma la seva autenticitat. Però és durant el darrer quart del segle XX quan es produeix l’autèntic ressorgiment contemporani de la peregrinació. No hi ha dubte que els components social, turístic, cultural o esportiu han tingut una gran importància en la revitalització jacobea però tampoc cal oblidar que la ruta ha guanyat el seu prestigi mercès al seu valor eminentment espiritual.
L’any 1987 el Camí de Sant Jaume fou declarat Primer Itinerari Cultural Europeu i el 1993 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Podeu trobar tota la informació que necessiteu de la ruta al web del Camí de Sant Jaume.
